Cronobiologia
A principis del segle XX dos investigadors (kleitman y Richardson), que eren científics que estudiaven com afectava la llum del sol a la son , van voler realitzar un experiment. Es van tancar en una cova molt profunda 32 dies, privats dels senyals ambientals, per intentar modificar el cicle habitual de 24 hores, a un cicle imposat de 28 hores , organitzat de forma que 9 hores dormien, 10 hores treballaven i tenien 9 hores per oci .
Els resultats d’aquest estudi, no van ser concloents, ja que el mes gran, si que va tenir alteracions del son, ansietat i altres, però el més jove no ho va notar tant.
Tot i això, aquest experiment, va servir com a base de la ciència del que es coneix avui en dia com a cronobiologia, que és la disciplina que estudia la biologia humana en base els fenòmens periòdics, també anomenats ritmes circadians .
Els estudis relacionats amb el cicle circadià indiquen, que cada cop hi ha més evidència de les malalties cròniques com càncer, diabetis, malalties coronàries o alzheimer, que veuen ampliades quan hi ha una alteració del rellotge circadià.
Els científics que estudien la cronobiologia, ens expliquen que per entendre la importància del cicle circadià i com afecta al son, hem de viatjar a l’inici de la vida, quan només hi havia bacteris, i és que llavors, el món ja girava sobre el seu eix, permetent l’alternança entre el dia i la nit amb un període de 24 hores i a més, a l’estar el seu eix inclinat, apareixen les estacions, amb els canvis de llum i temperatura que això implica.
Per tant, la vida ha evolucionat generant processos naturals responent a la llum i a la foscor, generant canvis físics, mentals i conductuals tot seguit un cicle de 24 hores en perfecta harmonia amb la natura.
Però que passa avui en dia que estem gran part del dia en espais tancats i il·luminats artificialment?
En la natura podem trobar una oscil·lació de 0.001 lux en una nit de cel ennuvolat a més de 100.000 lux en un dia de sol sense núvols en ple estiu, en canvi en un edifici tenim per exemple en una oficina 800 lux o en una habitació constants de 300 lux.
A més a més, hi ha tot un espectre visible a l’ull humà, que fa que la llum emesa pel sol i les fonts artificials sigui molt diferent. Vegem-ho en un gràfic:
Espectre solar
Espectre d’un llum LED
L’eix horitzontal del gràfic és la longitud d’ona, en nanòmetres, i l’eix vertical és la irradiància espectral, en W/m 2 ·nm.
L’ull humà és sensible a l’espectre de radiació electromagnètica en el rang entre aproximadament 400 i 700 nm, en un extrem d’aquest espectre està la llum blava, amb longitud d’ona curta, i en l’extrem oposat està la llum vermella, amb longitud d’ona més llarga.
A la natura al migdia el color predominant és el blau, que provoca la inhibició de melatonina, però a mesura que avança la nit el color predominant és el vermell, que provoca l’inici de generació de melatonina i ens prepara per dormir.
En canvi, la llum LED artificial no varia, tenint un pic de blau i poc vermell, si tenim en compte que el blau provoca la inhibició de la melatonina, aquesta és una llum poc adequada per anar a dormir.
Per tant, per tenir regulat el rellotge circadià i poder dormir profundament, és important realitzar un bon estudi de la il·luminació, aquest estudi ha d’aprofitar al màxim la il·luminació amb llum natural, alhora que ha de dissenyar una il·luminació artifical adequada a cada espai, pensada per a no desmarxar el nostre rellotge biològic.
